lectures de la missa del baptisme del senyor 6 gener 2017

BAPTISME DEL SENYOR

«accedeix per ara a batejar-me»

Lectura del llibre d’Isaïes

Això diu el Senyor: «Aquí teniu el meu servent, de qui he pres possessió, el meu estimat, en qui s’ha complagut la meva ànima. He posat en ell el meu Esperit perquè porti el dret a les nacions. No crida ni alça la veu, no es fa sentir pels carrers, no trenca la canya que s’esberla, no apaga la flama del ble que vacil·la; porta el dret amb fermesa, sense defallir, sense vacil·lar, fins haver-lo implantat a la terra, fins que les illes esperin les seves decisions. »Jo, el Senyor, t’he cridat bondadosament, et prenc per la mà, t’he configurat i et destino a ser aliança del poble, llum de les nacions, per tornar la vista als ulls que han quedat cecs, per treure de la presó els encadenats i alliberar del calabós els qui vivien a la fosca.»

Is 42,1-4.6-7

Salm Responsorial

R. Que el Senyor beneeixi el seu poble amb el do de la pau.

Doneu al Senyor fills de Déu,
doneu al Senyor glòria i honor,
honoreu el Senyor, honoreu el seu nom,
adoreu el Senyor, s’apareix la seva santedat. R

La veu del Senyor es fa sentir sobre les aigües,

ve el Senyor sobre le aigües torrencials.
La veu del senyor és potent,
la veu del Senyor és majestuosa. R

El Déu majestuós fa esclatar la tempesta
i al seu palau tot canta: Glòria!
El Senyor té el soli en les aigües diluvials,
hi seu el Senyor, rei per sempre. R

Sl 28,1-2.3ac-4.3b.9b-10 (R.: 11b)

Lectura dels Fets dels Apòstols
En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué: «Ara veig de veritat que Déu no fa diferències a favor d’uns o altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol nacionalitat que sigui.
Ell va adreçar la seva paraula al poble d’Israel, anunciant-li la nova feliç: la pau per Jesucrist, que és Senyor de tots. »Vosaltres ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el va consagrar ungint-lo amb Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell.»

Ac 10,34-38

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús, que venia de Galilea, es presentà a Joan, vora el Jordà, perquè el bategés. Joan no el volia admetre al baptisme. Li deia: «Sóc jo el qui necessito que tu em bategis. Com és que tu véns a mi?» Jesús li respongué: «Accedeix per ara a batejar-me. Convé que complim d’aquesta manera tot el que és bo de fer.» Llavors hi accedí.
Un cop batejat, Jesús sortí de l’aigua a l’instant. Llavors el cel s’obrí i veié que l’Esperit de Déu baixava com un colom i venia cap a ell, i una veu deia des del cel: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut.»

Mt 3,13-17

"El cel s’obrí"

Els cap. 40-55 del llibre d’Isaïes són obra d’un profeta anònim que, parlant als desterrats cap a finals de l’exili, anuncia un nou «èxode» més gloriós que el primer amb Moisès.
Hi destaquen els Cants del Servent del Senyor. El 1r (42,1s) presenta el Servent del Senyor: He posat en ell el meu Esperit per confiar-li la missió de portar el dret a les nacions.
Ho farà amb estil suau (no apaga la flama del ble que vacil·la) però ferm (sense defallir), fins a implantar-lo a la terra: no només a Israel, perquè et destino a ser llum de les nacions. El Senyor el capacita: bondadosament t’he cridat, et prenc per la mà i t’he configurat.
L’encontre de Pere amb Corneli culmina històries lligades per la iniciativa de Déu.
El discurs té «introducció» subratllant que Déu acull tothom qui creu en Ell i fa el bé; «kerigma» proclamant que Déu consagrà Jesús de Natzaret ungint-lo amb Esperit Sant i poder; i «conclusió» invitant a creure en Jesús.
El Baptisme de Jesús preludia el seu Ministeri.
Jesús es presentà a Joan perquè el bategés.
Mt explicita l’absurd de què s’uneixi als qui reben un «baptisme de conversió per al perdó dels pecats» un de qui la veu del cel proclama: «Aquest és el meu Fill, el meu Estimat, en qui m’he complagut.»
Motiu? Convé que complim d’aquesta manera tota «justícia». A la Bíblia «justícia» vol dir el pla de Déu.
El Gran Sacerdot Jesucrist calia que es fes en tot semblant als germans per esdevenir així compassiu i digne de confiança (He 2,17s).
El cel s’obrí: amb Jesús de Natzaret tenim ple accés a Déu present amb l’Esperit que baixa suaument com un colom i el Pare que amb la seva veu del cel declara: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut.»

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi